ES · EN · FR · NO · DE · by Google

Muestra cabecera
Palacio del Duque de Lerma
Organiza tu viaje

Restaurantes, alojamientos, información práctica, transporte, horarios de visitas.

¿Sabes donde ir?

Zonas de montaña, bosques de robles, profundos cañones de roca caliza, fértiles vegas junto al río Arlanza...

¿Qué quieres hacer?

Turismo cultural, turismo enológico, dar paseos, disfrutar de la Naturaleza, gastronomía...

Usuario

Contraseña

¿Olvidó su contraseña?

No se permite el registro


Artículos y documentos históricos

Recopilación de documentos que hagan referencia al pasado histórico y prehistórico de la Comarca del Arlanza.



Carta de libertad y dotación del monasterio de Arlanza por Fernán-González (12 Enero 912)

In nomine sancte et individue Trinitatis. -Domnis sanctis, invictissimis ac triumfatoribus martiribus, gloriosis atque venerandis, nobisque post Deum fortissimis patronis Sanctorum Apostolorum Petri et Pauli, quorum reliquie condite requiescunt, et in quorum honore baselica fundata est iuxta civitas Lara, super crepidinem fluminis Aslanza, nobisque indignis Fredinando Gunsalviz et uxor mea Sancia. Licet primordia bonorum operum, que inspirante Deo in mente gignitur, institie operibus deputetur, tamen ea que maiori cumulo et pociori crescunt, ampliori remuneratione expectatur in premio. Digne igitur iam sue spei vota in domo ceIica mansionum multarum collocat, qui domun sancte ecclesie restaurat vel in melius construere provocat. Nos igitur piaculorum nostrorum honeri spei gravationem cupientes expiari fiagitia; et peccatorum nostrorum molem orationum vestrorum desiderantes adiutorio sublevare, parva pro magnis offerimus munuscula, nulliusque idem (quidem) in hoc seculo hominum vos indigere censemus, quia iam per sanctificationem Dominus noster in suo vos regno proprio ditatos munere cumulavit. Ergo pro luminaria ecclesie vestre, atque stipendia earum aut pauperum vel qui in altario beatitudinis vestre deservire quotidianis diebus videntur monacorum omnium ibidem degencium, cunctorumque adveniencium, offerimus sacrasancto altario vestro villa Contrarias ad integrum, sicuti a nobis dinoscitur nunc usque fuisse possessa; deinde ipsum locum in cuius honore sanctorum apostolorum Petri et Pauli et sancti Martini episcopi ecclesia sita est, cum omnibus abiacenciis vel prestacionibus suis, domibus, atriis, ortis, molinis, pratis, padulibus, montibus et terminis, cum suis antiquis productilibus aquis, quorum termini hii sunt: de parte orientis de illa padule de Congosto ubi et Perarem stat iuxta via; de parte occidentis de illas Cobas rubias quod sunt ultra valle de Biastia; de parte meriana (sic) de Cobas Contrarias et de illa serna que ibidem concedimus usque et ad terminum quod posuimus in Congosto ad ipsa padule et illo Perare; et de illa alia parte, de ipsa serna usque ad Valle Carcere, et deinde que ad Quintana de Bistia ad terminum quod posuimus de parte occidentis, et per sumo lumbo de Bistia per semdero antiguo usque ad Cobas de Sancio Mercatero et usque ad calzata mercatera; et de ipsa calzata usque ad molino antico ad illa serna de rio de Pero. In omnibus quoque montibus tributa concedimus, scilicet, hinc parte serra, bustare de Haeto rubio, et altra (sic) serra bustare Zirogales; et in serra de Arando bustare de Fornellos; et in Pineta illa clausa cum monasterio Sancti Laurenti; et in Castro vetulo campo de illas amarellas et illa azeveda; et in Valzalamio campo de Ecta Sanzo et valle de Corvo et valle de Fratres et valle Pezenno; et in Sacramenia Sancta Maria de Cardeba pro pastura. Hec omnia determinata que continentur ad parte ecclesie vestre cuncta ad integro deliminata iure perhenni concedimus habenda. Igitur hec omnia obtime manere censsemus ecclesie vestre et omnem nostram quam ibidem tribuimus concessionem ad regulam Sanctorum Apostolorum Petri et Pauli et Sancti Martini episcopi firmiter facimus roborem. Et [hanc] donacionem patri nostro Sonne abbati cum fratribus suis vel successoribus suis tenere et regere imperamus, et ut docet regulam (sic) Sancti Benedicti monasticam vitam exercere decernimus, nullusque eos inquietare in aliquo iubemus set quiete et secure perhenniter manere precepimus; et ut vires eis ministraverint hedificare, plantare, procurare non desinant, et in suis stipendii (sic) ac utilibus, prout opus eis fuerit, expendere licenciam non denegamus eis habere; tamen monemus ut tam iste supranominatus abbas Sonna, seu futurus qui post eurn in loco eius succeserit, votum hoc nostrum qualibet tepida conversacione non audeant dissolvere. Obtamus eciam eos, qui post obitum nostrum fuerint, de nostris oblationibus cunctis, quibus Deo placere studui mus, nichil aufferre, nichil emutilare presumant. Et tamen, quod absit, si aliquit (sic) horno de generacionibus nostris, fratibus, filiis, neptis, subrinis ad quislibet de nostris propinquis seu de aliis ausu temerario venerit dissolvere votum nostre oblacionis, repentinus iudicius incurrat damnabilis, et corpus eius non recipiat terra nec in finern vite sue abeat penitenciam, set cum Iuda, Domini proditore, lugeat penam in eternam damnacionem, et consorcium paciatur cum Leviatan possessor inferni, deleaturque nomen cius de libro vite, descendatque super eum, sicut descendit super Datan et Abiron, quos terra vivos absorbuit; fiant filii eius orfani et uxor eius vidua, et eiciantur de abitacionibus suis, qui sacrilega mente confringere tentaverit hunc testamenturn nostrum oblacionis; et insuper damna secularia inferat parti sancte ecclesie vestre in duplo vel triplo quantum auferre conatus fuerit de hoc monasterio; idem obsegramus tam abbates quam et ceteri fratres ut pro nostra sospitate orare non desistatis. Factum et confirmatum privilegium scripture seu donacione notum die II Idus Ianuarii. Era DCCCCL. eunte, regnante Domino nostro Jhesu Christo iure perheni; Garsea princeps regnum Legionis regente. Ego predictus Fredinando Gunsalviz cum coniuge Sancia, qui testamentum donationis fieri iussimus. manibus propriis coram testibus. Ego Moma-donna cometissima filiorum meorum cf. -Ego Ranemiro Gunsalviz donationem fratrum meorum cf. -Sabastianus cf .-Damianus abba cf. -Sisebutus abba 12 cf. -Aper abba cf. -Morellus Diaz cf. -Fredinando Sarracinez cf. -Assur Gunsalviz cf. -Nunno Alvariz cf. -Vela Nunniz cf. -Roderico Gudistioz cf. -Roderico Diaz cf. Fortune Diaz cf. -Albaro Zisda cf. -Falcone Falconez cf. -Obecco Telliz cf. -Vela Ovequez cf. -Fredinado (sic) Ovequez cf.-Didaco Ovequez cf. Texto extraído de: Cartulario de San Pedro de Arlanza, antiguo monasterio benedictino. D. Luciano Serrano, O. S. B. Abad de Silos. Madrid, 1925. (Libro muy interesante sobre todo para conocer la ubicación y algo de la historia de antiguos pueblos y monasterios hoy desaparecidos). Comentarios. En esta carta se mencionan diversos pueblos y ciudades de los alrededores, muy pocos de los cuales aún existen: la ciudad de Lara (civitas Lara), Contreras (Contrarias y Cobas Contrarias), Covarrubias (Cobas rubias), Rupelo (rio de Pero), Pineta (Pineda de la Sierra), Sacramenia (provincia de Segovia). La mayoría han desaparecido: Haeto rubio (Hayedo Rubio; estaba entre Pineda de la Sierra e Iglesiapinta), monasterio Sancti Laurentii (monasterio de San Llorente, cerca de Pineda), Castro vetulo (Castro Viejo, cerca de Pineda), Valzalamio (debía de estar en los alrededores de Covarrubias), campo de Ecta Sanzo (también llamado Candespada en los fueros de Lerma, estaba en las inmediaciones de Zael). Se menciona igualmente varias veces una vía o camino antiguo, quizás la calzada del Arlanza.

Fernando I aneja a Arlanza el monasterio de Santa María de Retortillo y sus dependencias, concediendo a éstas privilegios especiales (1 Julio 1048).

Sub imperio beate Trinitatis. -Hec est cartula donationis vel firmitatis quam facimus ego Fredinandus, gratia Dei princeps, una cum coniuge mea Sancia regina, de propriis monasteriis vel hereditatibus seu terminis quos possidemus sicuti possiderunt genitores nostri et avi, scilicet, facimus privilegium scripture pro animabus nostris in domum Sanctorum Apostolorum Petri et Pauli et Sancti Martini episcopi, quorum ecclesia noscitur esse fundata super ripam fluminis Aslance, pro quorum supplicationibus credimus a pena erui et ab eterno igne liberari. In primis offerimus locum Sancte Marie semper Virginis, quod est situm super ripam rivulo Tortiello, sub territorio Palentie comitis, predictum monasterium ad integrum concedimus et populandi licentiam damus, cum exitu et regressu et cum omnibus adiacentiis vel prestacionibus suis seu monasteriis que ei pertinent et sunt subscribendi: de parte vero orientis concedimus terminum de Vado de Torre et de illa Serna de Arniellas usque ad summum Valle longum, sicut dividet ipsa via que per eum descendit; et de ipso valle usque ad illas cruces; et de parte occidentis de illo vado de Torno et per illo Petrono usque adsummum Valle Bonum, sicut dividet ipsa via que per eum descendit, et usque ad illas cruces ad illo termino quod ante possuimus. Nunc autem, quicquid concluditur infra istos terminos quos possuimus, scilicet, exitu et regressu, terras, vineas, ortos, molinos, saltos, pratos, pascibiles defesas, in montibus, defesas, in stagnis, ut omnino nullus hic alius heres sit nisi qui regerit domum Sanctorum Apostolorum Petri el Pauli et Sancti Martini episcopi. lnsuper autem et in omnibus terminis qui in circuitu sunt, scilicet, de Pinniella et de Perale et de Raneto licenciam damus laborandi et ligna faciendi et pascendi et ad omnia que ad opus hominis pertinent. Monasteria autem que ad predictum locum pertinent sunt hec: in Benviver monasterium Sancte Marie et monasterium Sancti Emiliani, cum edifitiis, terras, vineas, pratos, pascibiles, molinos in flumine Aslançon, et in Burgos monasterium Sancte Juliane, quod est iuxta via de illo camino, in illa bega, cum suas terras et suas vineas; et in Cereso in illo mercato monasterium Sancti Fausti cum suas casas et suas terras et suas vineas et in fontes et in montes, et in erbas pascibiles racionem concedimus. Et in Annana suas salinas cum suas eras et suos puteos, ut afferent inde salsa per unumquemque annum, quod vices voluerint, sine ullo portatico. Et in Caraço Sancti Romani cum suas terras, vineas et in montes et in fontes et in erbas pascibiles suam porcionem. Et in Orta de Rege monasterium Sancti Johanis Baptiste cum suas terras et vineas et ortos et pratos et duos molinos ad integrum in flumine de Orta cum suo cespetero prato quod est iusta via; et in Spelia, Stipella cum suo toto directo; et in Clunia ad illos balneos ecclesia Sancti Stephani cum suas terras et suas vineas et pratos et fontes; et in Quintana de Annaia terciam partem de illa villa cum sua hereditate tota et cum ecclesia Sancte Marie et cum tercia parte de pratis et fontis et montis; et in Çaiafe Sancte Marie cum suas casas, cum ingressus et regresus, terras, vineas, ortos, pratos, pascibiles; et in Arabuzo de Salice casas de Tello Gunsalbez cum sua hereditate, scilicet, terras, vineas, ortos, pratos, et cum ea que ad opus hominis pertinent, et molino in flumine de Arabuzo; et in Arabuzo de illa Torre serna de Tello Gunsalvez in loco que dlcitur Castro, termino de calçata ad calçata, et de tercia parte flumine de Arabuzo; et In Villa Froila casas cum sua hereditate; et in Fonte Oria monasterium Sancti Ysidori cum suas terras et suas vineas et suos molendinos et suos pratos; et in Tablatiello monasterium Sancte Eugenie cum sua hereditate et suos terminos; et in Siquiella Sancti Vincenti cum suo termino ob omni integritate, cum fontes et montes, et in erbas pascibiles suam porcionem; et in Valle de Cannas monasteria Sancti Facundi et Sancti Martini cum suo termino, ob omni integritate, cum sus terras et vineas et ortos et fontes et montes et pratos pascibiles. Hec omnia monasteria iam dicta libere concedimus sine ulla facienda, ut non ibi intret hostrum saionem pro nullam calumpniam, non pro homicidio, non pro furto, non pro fornicio, non pro fossato, non pro annubda nec pro annalia, nec decano de episcopo intret in suis hereditatibus pro allquam calumpniam, set omnino sint libere et ingenue ab omni malo, ut serviant in domum Sanctorum Apostolorum Petri et Pauli et Sancti Martini episcopi ad opus servorum Dei, cum omnibus adiacenciis vel prestacionibus que ad eos pertinent, sicut in suis regulis vel scriptis antiquis resonant. Et de hodie vel tempore in vestro arbitrio maneat; habeatis potestate hedificare et plantare vel recreare nobis Auriolus abba vel successoribus qui ibidem fuerint usque in seculum viviturum. Ego Fredinando principe et Sancia regina si concedimus et confirmamus ipsos monasterios iam dictos ut serviant in domum Sanctorum Apostolorum Petri et Pauli et Sancti Martini episcopi. Si quis tamen... etc. Facta carta donationis vel confirmationis die VIª feria, Kalendas Jullias, era TLXXXVIª, regnante serenissimo principe Fredinando in Legione et in Castella. Ego Fredinando rex, qui hanc carta fieri iussi et relegendo cognovi, manu mea: FREDINANDUS. -Ego Sancia regina, qui hanc carta fieri iussi, de manu mea: SANCIA. Julianus episcopus + fecit. -Didaco Munnioz + fecit. -Nunno Albariz + fecit. -Alio Nunno Albariz + fecit. -Fortuni Albariz + fecit. -Albaro Verrnudez + fecit. -Ruderico Verrnudez + fecit. -Roderico Albariz + fecit. -Gundisalvo Albariz + fecit. -Fredinando Ruderiz hic test. -Albaro Ruderiz hic testis. -Nunno Fredinandiz hic ts. -Armentero Nunno hic ts. -Johannes exarabit + fecit . Texto extraído de: Cartulario de San Pedro de Arlanza, antiguo monasterio benedictino. D. Luciano Serrano, O. S. B. Abad de Silos. Madrid, 1925. (Libro muy interesante sobre todo para conocer la ubicación y algo de la historia de antiguos pueblos y monasterios hoy desaparecidos). Comentarios. Del monasterio de Santa María de Retortillo (Sancta Maria...super ripam rivulo Tortiello), se conserva su pequeña iglesia, con elementos mozárabes, y la casa rectoral, formando parte de la finca de Retortillo, junto al río hoy llamado Franco, afluente del Arlanza. Este territorio pertenecía al alfoz de Palenzuela (sub territorio Palentie comitis). La importancia del antiguo monasterio queda patente en las posesiones que enumera este documento, que se extendían desde Valbuena de Pisuerga (Valle Bonum), provincia de Palencia, en el Oeste, hasta el territorio del alfoz de Clunia (hoy Coruña del Conde) en el Este; así, se citan Perale (Peral de Arlanza), Pinniella (hoy finca y despoblado de Pinilla de Arlanza, junto a Peral), Raneto (despoblado de Renedo, cerca de Peral), Benviver (Belbimbre, junto al río Arlanzón, donde se levantó un monasterio dedicado a San Millán), Cereso (Cerezo), Caraço (Carazo), Orta de Rege (Huerta del Rey, al sur de los montes de Cervera), Spelia (Espeja de San Marcelino, en la provincia de Soria), Quintana de Annaia (Quintanarraya, junto a Coruña del Conde), Çaiafe (relacionado con Zayas, pueblo al sur de Espeja), Arabuzo de Salice (Arauzo de Salce), Arabuzo de illa Torre (Arauzo de Torre; se menciona aquí un lugar llamado “Castro, termino de calçata ad calçata”; quizás referencias a restos prerromanos o romanos), Villa Froila (un Villafruela desaparecido en al alfoz de Clunia), Fonte Oria (Hontoria de Valdearados), Tablatiello (Tabladillo, villa con alfoz de origen romano, hoy desaparecida, situada junto al río Mataviejas, cuyo valle lleva este nombre, quizás cerca de la ermita de Santa Cecilia), Siquiella (posiblemente junto al río Franco), Valle de Cannas (quizás Valdecañas de Cerrato, en la provincia de Palencia, al sur de Palenzuela).

Fuero de Lerma

(Avila 7 de Mayo de 1148.) In Dey nomine et individue Trinitatis, Patris bidelicet et Filii et Spiritus Sancti, Amen. Ego Aldeffonsus Dei gratia Yspanie imperator, vna cum uxore, mea dompna Berengaria, placuit mihi quandam meam villam iuxta flumen Assilançee, que Lerma vocatur, dare ad populandum et mea propria atque spontanea uoluntate, do eam omnibus hominibus tam infançonibus, quam villanis, laicis sive cleriçis, qui ibi ad populandum uenire uoluerint, cum omnibus ibi mihi pertinentibus, prata scilicet , flumina, montes, fontes, piscaria, siluas, deffessas et omnes meas vilullas, que in alfoz de Lerma sunt: Villambram videlicet, Campo despada, In Dey nomine et individue Trinitatis, Patris bidelicet et Filii et Spiritus Sancti, Amen. Ego Aldeffonsus Dei gratia Yspanie imperator, vna cum uxore, mea dompna Berengaria, placuit mihi quandam meam villam iuxta flumen Assilançee, que Lerma vocatur, dare ad populandum et mea propria atque spontanea uoluntate, do eam omnibus hominibus tam infançonibus, quam villanis, laicis sive cleriçis, qui ibi ad populandum uenire uoluerint, cum omnibus ibi mihi pertinentibus, prata scilicet , flumina, montes, fontes, piscaria, siluas, deffessas et omnes meas vilullas, que in alfoz de Lerma sunt: Villambram videlicet, Campo despada, Çurita, Feneldosa, Leuaniegos, quantum habeo id Auellanosa, Quintana seca, Fontanares, La Fuent; quantum habeo in Ebreca, e Mercadiello, Villa uiado, Entaniella, Villamennano, Villa argulo, Villaquinla; medietatem sancti Juliani, Poblaçion, Villamanço et cum omnibus suis terminis, excepta vna serna en Villaminano, ut diui dant, habeantum habeant, quales habent illos villanos de Lerma, et dent illi homines ofertionem vno quoque anno [quinque panes, duos quartiriones de vino, duos dinarios in carne et duas h]eminas de çevada. Los caballeros de Lerma sint de quale seniore voluerint in meo, regno. Juuero, molinero et ortolano abenedizo non pectet calumpniam, neque servicium faciant, nisi ad illos qui eos in suas casas tenuerint. Et homo de Lerma non responde[at de nullo judicio, siue querelloso et diomes (sic) homines non habeant duplum. Termino de Lerma que parte cum Lara moion laguna sanguisuela, e va por el camino que viene de Burgos a Ruuiales e a Sancto Domingo, e por somo val andrinoso, por el cerro de la cuesta sombria, assi commo salle al moion de montor: e desta otra parte [asil como sale a la fuente del olmo, e a Finojosa, e al camino que passa so] Torreçilla, e a oter de ladrones, e va el camino ayuso por la deffesa de Balzalamio, fastal camino que va a Burgos, e todo val de [Lerma fasta la dehesa de Villanbran, a por somo del cerro] assi commo corren las aguas e va a derechas [a la fuente de minerio lima, e a derechas a las vinas de Portellar e salle por somo del cerro de las tierras de Camdespadas, e va a la defessa de Çafael e torna por el camino e salle a la deffesa de Santa Maria de Fanovequez, e va a Çorita e salle al soto que es sobrel pielago de Valdado, e es todo de Lerma; e va to[do derecho por cabo de la dehesa de Paules, e por Roble gordo e entra a val de Pe]ral, e a portiello e afuent de Lorigados, e al sendero salinero e va por cabo de la defesa de Laguna, e parte con Tordesendino en medio del vall e torna ariba a derechas al terrer albo e al comto, e de si a derechas al enebro que es entre en [Ebreda e a Cebreros. Aqui parte Lerma con Vra e torna a la calçada de los mo]linos de Abre, entre Vascones e Ramosa, e salle al moion que está entre Villaquella e Vascones e derechamientre a la vina bragada, e por lomo del cerro a derechas a valde taias, e el moion esta en medio del val, e val de los oteros el [sendero arriba, fasta laguna sanguisuela. Si quis vero parentum meorum] uel alienorum hanc cartam disrrumpere aut inquietare uoluerit, primo Dei omnipotentis iram habeat et ut excomunicatus et maledictus atque anathematizatus a liminibus sancte Ecclesie et a comuni cetu fidelium alienus existat et Regi c[entum libras auri persoluat]. Facta carta [A]uul[a] die tertia feri]a nonas Madii sub era millesima CªLXXXVI. Ego Ildeffonsus Dei gratia imperator in Legione, in Castella, Galleçia, Toleto, Baesça, Almaria, Naiara, Nauarra atque in Cesaraugusta imperante, hanc cartam fieri mandaui et ante me [legere feci et existente in Auila coram testibus] manu propria roboraui. (Ed. Andrés, Alfonso, fr: "Carta-puebla y fueros dados a la villa de Lerma por el emperador Alfonso VII", en Boletín de la Real Academia de la Historia, 67, (1915), p. 286-290).

Fundación de la Colegiata de Covarrubias según Berganza.

... Libro IV ... Capítulo XIV. Donaciones, que hizo el Conde Garci Fernandez á las Iglesias, y Monasterios. Tratase de las Iglesias de Covarrubias, y Santillana. ... 109. En el sitio, en donde está Covarrubias, Villa distante seis leguas de la Ciudad de Burgos, entre Oriente, y Mediodia, á la ribera del rio Arlança, avia vn Monasterio de Monges dedicado á los Santos Martyres San Cosme, y San Damian, de donde era Abad Don Velasco, desde el tiempo del Conde Fernan Gonçalez, como consta de vna escritura, que se conserva en el Archivo de ovarrubias. Pareciendo al Conde Garci Fernandez, que el sitio era acomodado, para fundar en él vn celebre Monasterio para Monjas, pidió al Abad Don Velasco, le alargasse el Monasterio antiguo: y dando principio á la fabrica espiritual, ofreció al Señor á su hija Doña Vrraca, para que á su exemplo se consagrassen á Dios otras señoras principales de Castilla. Como intentó, que el Monasterio fuesse para Infantas, procuró enoblecerle, vniendole muchos Monasterios, que estaban en diversas partes de su Condado, y alargandole el señorío de muchos Lugares, libres de tributo, y señalando en ellos algunas possesiones, y rentas. Es la fecha deste Privilegio, de veinte y quatro de Noviembre del año de novecientos y setenta y ocho, reynando en Leon Don Ramiro, y Garci Fernandez en Castilla. Texto procedente de: ANTIGÜEDADES DE ESPAÑA, PROPUGNADAS EN LAS NOTICIAS DE SUS REYES, Y CONDES DE CASTILLA LA VIEJA: EN LA HISTORIA APOLOGETICA DE RODRIGO DIAZ DE BIVAR, DICHO EL CID CAMPEADOR: Y EN LA CORONICA DEL REAL MONASTERIO DE SAN PEDRO DE CARDEÑA. PARTE PRIMERA. COMPUESTA POR EL R. P. M. Fr. FRANCISCO DE BERGANZA, PREDICADOR GENERAL DE LA RELIGION DE SAN BENITO. CON LICENCIA. EN MADRID: POR FRANCISCO DEL HIERRO. AÑO DE M.DCC.XIX.


Momadona y su hijo Fernán González determinan el territorio del señorío de Lara y los tributos que a éste han de pagarse. (1 Enero 931)

In nomine sancte et individue Trinitatis. -Hec series testamenti quam patrari volumus ego Munia dona et filius meus Ferrandus, proles Gundesalvi, dum essemus adunati in castro vel civitate Larensi, hereditas avorum nostrum vel parentum nostrum, ubi reliquie sanctorum condite requiescunt Sancte Marie semper Virginis et Sancti Vincentii levite et Sancti Clementis episcopi et Sancti Stefani testis Christi, et Sancti Joannis Baptiste; nos vero iam dicti hic habitantes in loco predicto Lara cum collegiis nostris Aproniano et Lupo Martini et infra et aliorum multorum hominum bonorum, qui ibidem habitantes sunt nobiscum semel in unum, fecimus pactum scriptum quia non est dubium quod incertam ducimus vitam, quia nec initium nascendi novimus nec finem seculi scimus dum ad hec migravimus. Hec causa excitat nos ut aliquod beneficium preponamus quod sit pro nobis presentibus vel pro futuris, qui postea nobiscum fuerint, omnium degentium ibique advenientium; elegimus ipsum lucum, quem iam supra nominavimus Lara, cum omnibus adiacentiis suis vel prestationibus, cum ingresibus, montibus, fontibus, pralis, pascuis, rivulis cum suis stagnis, quorum termini hii sunt: de parte orientis collato de Gramineta et sierra de Arando; de parte Septemtrione ad summo val de carros; de parte occidentis Bauquillilo et Torre de Adidio de Balcalamio, et Campo de Ecta Santio Mercatero, molinos de Apre; de parte meridie de Mortuera, monte Molato, exinde ad ryo de Lupos et a Vinuessa usque ad Gramineto, ut in illa sit duulla extra defesa de lina et de herba; intre ceteras LXVI villas que infra sunt ut veniant ad fuero de Lara et almutara en hoste et de anno in annum anupta et fonssadera ad suum dompnum. Si quis tamen, ego Munia dona et filius meus Fernandus Gundisalvi et rex aut comes, qui hunc testamentum ausu temerario disrumperit, repentinus iudicium incurrat damnabilis, ab utriusque pribetur luminibus, et sit anathematizatus in conspectu Dei Patris et Sanctorum eius, nec infirmus visitetur, non mortui sepeliantur et non habeat partem cum Christo Redemptore sed cum Juda traditore baratrique inferno inferiori; et insuper secularia damna ad partem comitis qui terram obtinuerit decen auri libras exolbat; et ista caria firma permaneat . Factum et confirmatum hunc testamentum sabbato kalendas Januarii, era DCCCCLX, serenissimo principe Ramiro regnante in Legione. Ego Munia-dona et filius meus Fernandus Gundisalvi qui hunc testamentun fieri iussimus, manus nostras ++ fecimus et roborabimus; et testes qui ibi fuerunt. Aurellus Didaz; Ferrandus Sarraciniz; Assur Gundessalvus; Vegilla Munit; Ruderico Gundisalvus; Rodericos Didaci; Oveco Muniz; Fernado Ovechoz; Oveco Telliz confirmas; Galisco testes + fecit; Damianus abbas + fecit; Silvanus confesor + fecit; Ferracii testis; Vegilla testes; Sancio Berrario testes + fecit; Aper presbiter tester + fecit; Flaverenti testes + fecit; Servus testes + fecit; Blasco festes + fecit; Secutus exaravit et confirmavit. Texto extraído de: Cartulario de San Pedro de Arlanza, antiguo monasterio benedictino. D. Luciano Serrano, O. S. B. Abad de Silos. Madrid, 1925. (Libro muy interesante sobre todo para conocer la ubicación y algo de la historia de antiguos pueblos y monasterios hoy desaparecidos). Comentarios. El alfoz que el conde de Castilla dio a la ciudad de Lara llegó a comprender cerca de setenta villas y lugares, algunos cerca de Burgos o de Soria; los aquí mencionados son: las sierras de Gramedo y de Arandio (Gramineta y Arando, cerca de la Demanda), Valdecarros (val de carros, en los Montes de Oca, hoy nombre de un riachuelo cerca de Arlanzón), Bujedillo (Bauquidillo, hoy desaparecido, junto a Revilla del Campo y el río Lara), Tornadijo (Torre de Adidio), Valzalamio (Balcalamio, hoy desaparecido, cerca de Covarrubias), Candespada (Campo de Ecta Santio Mercatero, hoy desaparecido, cerca de Zael), molinos de Apre o Abre (estaban en el Arlanza, cerca de Lerma), montes de Cervera (Mortuera), Mamolar (monte Molato), el río Lobos (ryo de Lupos), Vinuesa (Vinuessa, en la provincia de Soria, junto al Duero).

Restauración del Monasterio de San Pedro de Arlanza según Berganza.

... Libro IV. ... Capítulo II. Toma del Castillo de Carazo, batalla de Cascajares, y reedificacion de el Monasterio de Arlança. ... 10. Al año siguiente trató el Conde Fernan Gonçalez de la reedificacion del Monasterio de Arlança, y le dotó, dandole el Lugar de Contreras, y los terminos cercanos á la planta, que hizo, siendo Abad Sona. Es la fecha de doze de Enero del año de novecientos y doze. Firmaron Fernan Gonçalez, y su muger Doña Sancha. Confirman Munia Dona, madre del Conde, Ramiro Gonçalez su hermano, y los quatro Abades, Sebastiano, Damiano, que era Abad de Cardeña, Sisebuto, que era Abad de San Juan de Tabladillo, y Aper. En el mismo dia, y año Gonzalo Telliz, y su muger Doña Flamula otorgaron en pergamino distinto la misma donacion, que el Conde; y tambien la firmaron Fernan Gonçalez, y Ramiro Gonçalez. En vna, y otra escritura se haze mencion de que el Abad Sona, y sus Monges guardaban la Regla de San Benito. Texto procedente de: ANTIGÜEDADES DE ESPAÑA, PROPUGNADAS EN LAS NOTICIAS DE SUS REYES, Y CONDES DE CASTILLA LA VIEJA: EN LA HISTORIA APOLOGETICA DE RODRIGO DIAZ DE BIVAR, DICHO EL CID CAMPEADOR: Y EN LA CORONICA DEL REAL MONASTERIO DE SAN PEDRO DE CARDEÑA. PARTE PRIMERA. COMPUESTA POR EL R. P. M. Fr. FRANCISCO DE BERGANZA, PREDICADOR GENERAL DE LA RELIGION DE SAN BENITO. CON LICENCIA. EN MADRID: POR FRANCISCO DEL HIERRO. AÑO DE M.DCC.XIX.


Hoy es sábado
27 de julio de 2024

Publicidad en arlanza.com

Anunciate en arlanza.com

Clic para crear ahora tu anuncio.

Sitios recomendados

Hotel rural en Covarrubias. Hotel Covarrubias

Casa rural en Covarrubias. Palacio Yasmin

Restaurante Pensión en Covarrubias. Casa Galín

Arlanza.com en facebook

Visita nuestro Facebook



El uso de fotografías y textos publicados en este sitio web, debe ser autorizado por su autor.
Un proyecto de territoriorural.es
desarrollado por menosdiez.com

RSS